Anguera, Pere: Els precedents del catalanisme, Empúries, Barcelona, 2000.
Aragonés, Vidal: Francesc Layret. Vida, obra i pensament, Tigre de Paper, Manresa, 2020.
Artigues, Jaume, i Francesc Mas: Registre de fàbriques al Raval de Barcelona, vol. II, Període 1808-1856, Barcelona, 2005.
--El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització (Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona), 1738-1807, 1808-1856, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2019.
Balcells, Albert: El problema agrari a Catalunya, 1890-1936. La qüestió rabassaire, Nova Terra, Barcelona, 1968.
--«Violència i terrorisme en la lluita de classes a la Barcelona del 1913 al 1923», Violència social i poder polític. Sis estudis històrics sobre la Catalunya contemporània , Pòrtic, Barcelona, 2001.
--Cataluña contemporánea, vol. I, Siglo XXI, Madrid, 1977.
Bellalta, José:Notas biográficas sobre la personalidad del insigne Campeny, Arturo Suárez, Barcelona, 1906.
Benet, Josep, i Casimir Martí: Barcelona a mitjan segle XIX, Curial, Barcelona, 1976.
Bengoechea, Soledad: Organització patronal i conflictivitat social a Catalunya: tradició i corporativisme entre final de segle i la dictadura de Primo de Rivera , Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1994.
Blasco, Yolanda, i Carles Sudrià: El Banc de Barcelona, 1844-1874. Història d'un banc d'emissió, Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, juliol 2009.
Cabana, Francesc: Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya, vol. 2, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1993.
Carreras Candi, Francesc: Geografia general de Catalunya, 6 volums, Albert Martin, Barcelona, 1908-1918.
--«Aribau, ¿revolucionario?, ¿regionalista?, ¿plagiario?», La Vanguardia, 6 de juliol de 1934.
Català, Lídia: Vida i obra de l'escultor Josep Campeny Santamaria, tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2014.
Cid, Carlos: La vida y la obra del escultor neoclásico catalán Damià Campeny i Estrany, Biblioteca de Catalunya/Caixa Laietana, Barcelona, 1998.
Cruells, Manuel: Salvador Seguí, el Noi del Sucre, Ariel, Barcelona, 1974.
Cullell, Pere, i Andreu Farràs, L'oasi català, [subtitol, només de portada, «Un recorregut per les bones famílies de Barcelona»], Planeta, Barcelona, 2001.
Dangla, Maria Assumpta: Impressions sobre teixit. Els estampats de la fàbrica La España Industrial de Barcelona, 1847-1903 , tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2016.
Díez, Xavier: El pensament polític de Salvador Seguí, Virus, Barcelona, 2016.
Domínguez, Manuel: «El pistolerisme a l'Hospitalet», Quaderns d'Estudi de l'Hospitalet de Llobregat, núm. 25, novembre 2011.
Enrech, Carles: Indústria i ofici. Conflicte social i jerarquies obreres en la Catalunya tèxtil. 1881-1923, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 2005.
Fabre, Jaume, i Josep Maria Huertas [Claveria]: «Dossier «La penúltima mort de l'Espanya Industrial». Un assaig d'història oral», L'Avenç, núm. 34, gener 1981.
Ferrer, Joaquim: Layret, 1889-1920, Nova Terra, Barcelona, 1971.
Ferrer i Alòs, Llorenç: Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX), Fundació Noguera, Barcelona, 2011.
Foix, Pere: Apòstols i mercaders, Editores Mexicanos Unidos, Ciudad de México, 1957.
--Què va dir Serra i Moret, Editores Mexicanos Unidos, Ciudad de México, 1967.
Fontana, Josep: Aribau i la indústria cotonera a Catalunya, Dalmau, Barcelona, 1963.
--Pròleg al llibre d'Anna Maria Garcia Rovira La revolució liberal a Espanya i les clases populars, Eumo, Vic, 1989.
--Pròleg al llibre de Roser Solà Joan Vilaregut i Albafull, industrial i progressista (Barcelona 1800-1854), Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001.
Fradera, Josep Maria: Cultura nacional en una societat dividida. Patriotisme i cultura a Catalunya (1838-1868), Curial, Barcelona, 1990. [Existeix una edició castellana: Cultura nacional en una sociedad dividida: Cataluña (1838-1868), Marcial Pons, Madrid, 2003.]
--La pàtria dels catalans, La Magrana, Barcelona, 2009.
Garcia Balañà, Albert: La fabricació de la fàbrica: treball i política a la Catalunya cotonera, 1784-1884, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona, 2001.
--«Ya no existe el Partido Progresista de Barcelona. Experiencia social y protesta obrera en la insurrección republicana de 1869», Hispania. Revista Española de Historia, vol. 68, núm. 230, 2006.
Garcia Rovira, Anna Maria, La revolució liberal a Espanya i les classes populars, amb pròleg de Josep Fontana, Eumo, Vic, 1989.
García Sanz, Fernando: España en la Gran Guerra. Espías, diplomáticos y traficantes, Galaxia de Gutenberg, Madrid, 2014.
Gil Ambrona, Antonio: Historia de la violencia contra las mujeres: misoginia y conflicto matrimonial en España, Cátedra, Madrid, 2008.
Graus, Ramon, i Jaime Rosell: «La Fàbrica Batlló, una obra influent en l'arquitectura catalana», VIII Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya, dedicades al tema «Barcelona i les grans fàbriques dels segles XIX i XX», 2009.
Gutiérrez Medina, María Luisa: La España Industrial 1847-1853. Un modelo de innovación industrial, tesi doctoral, Universidad de Barcelona, 1994.
--«La España Industrial. Estratègies d'innovació i producció al darrer quart del segle XIX», X Congrés d'Història de Barcelona, dedicades al tema «Dilemes de la fi de segle, 1874-1901», 2007.
--«La España Industrial. Activitat económica i vida quotidiana al tombant del Sexenni, 1868-1874», Barcelona Quaderns d'Història, núm. 15, Barcelona, 2009.
Hill Giménez, Alberto: La Salle Bonanova 125 años. Recorrido histórico por sus inicios, Barcelona, 2a ed., 2014.
Huertas [Claveria], Josep M.: Salvador Seguí: el Noi del Sucre. Materials per a una biografia, Laia, Barcelona, 1974.
--, i Jaume Fabre: «Dossier «La penúltima mort de l'Espanya Industrial». Un assaig d'història oral», L'Avenç, núm. 34, gener 1981.
Jané Solà, Josep (ed.): Laureà Figuerola i la pesseta, Societat Catalana d'Economia, Barcelona, 2003.
Janué, Marició: «La crisi del règim isabelí a Barcelona», Barcelona Quaderns d'Història, núm 10, Barcelona, 2004.
Jutglar, Antoni: «Les vicisituds de la burgesia catalana i les seves implicacions en l'evolució de la realitat urbanística de Barcelona», a El pla de Barcelona i la seva història (Actes del I Congrés d'història del Pla de Barcelona celebrat el novembre de 1982), La Magrana/Institut Municipal d'Història, Barcelona, 1984.
Lluch, Ernest: El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840). Els orígens ideològics del proteccionisme i la presa de consciència de la burgesia catalana, Ed. 62, Barcelona, 1973.
Marfany, Joan-Lluís: Nacionalisme espanyol i catalanitat. Cap a una revisió de la Renaixença, Ed. 62, Barcelona, 2017.
Marinello Bonnefoy, Juan Cristóbal: Sindicalismo y violencia en Cataluña 1902-1919, tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2014.
--«La banda del inspector Martorell y los orígenes del pistolerismo policial en Barcelona», Ser Histórico. Portal de Historia, Sant Feliu de Llobregat, 22.11.2018.
McDonogh, Gary Wray: Las buenas familias de Barcelona. Historia social del poder en la era industrial, Omega, Barcelona, 1989.
Mir, Jordi: «El cens de professors de català», Llengua Nacional, núm. 54, gener-març 2006.
Molas, Isidre: Lliga Catalana. Un estudi d'estasiologia, 2 vols., Edicions 62, Barcelona, 1972.
Montoliu, Manuel: Aribau i la Catalunya del seu temps, Institut d'Estudis Catalans, 1936.
--Aribau i el seu temps, Alpha, Barcelona, 1962.
Muntadas Jornet, Juan Federico: Vida y hechos de Gil Pérez Marchamalo, Rivadeneyra, Madrid, 1986.
Nadal i Oller, Jordi: El fracaso de la revolución industrial en España, 1814-1913, Crítica, Barcelona, 2009.
--, i Xavier Tafunell: Sant Martí de Provençals, pulmó industrial de Barcelona: 1847-1992, Columna, Barcelona, 1992.
Oliva, Salvador: Escultura moderna i mitologia clàssica. La nissaga dels Campeny, Obrador Edèndum, Santa Coloma de Queralt, 2012.
Palomas i Moncholi, Joan: Els parlamentaris catalans i la lluita pel proteccionisme (1881-1885), Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, 1989.
--, i Montserrat Bravo: «Víctor Balaguer, la diputació catalana i la lluita pel proteccionisme (1881-1890)», Recerques, núm. 25, 1992.
Pareto Martí, Lluís: «Jo, els Pareto i els Martí», manuscrit, Barcelona, [s.d.: anys noranta].
Pascual, Pere: Els Torelló, una família igualadina d'advocats i propietaris, Rafael Dalmau, Barcelona, 2000.
--«Els Torelló. Apunt per a una història de la burgesia igualadina», Revista d'Igualada, núm. 8, setembre 2001.
Peirats, José: La CNT en la revolución española, vol. 1, Ruedo Ibérico, París, 1971.
Pérez Carrasco, Yolanda: Per camí de cendres: la confiscació i l'èxode de les col·leccions d'art privades de Barcelona durant la guerra civil (1936-1939): les trajectòries de les col·leccions Muntadas i Rocamora, Universitat de Barcelona, 2015.
Pestaña, Ángel: Lo que aprendí en la vida, Manuel Aguilar, Madrid, 1933.
--El terrorismo en Barcelona (Memorias inéditas) , Planeta, Barcelona, 1979.
Ponce, Santi, i Llorenç Ferrer (Coord.), Família i canvi social a la Catalunya contemporània, Eumo, Vic, 1994.
Prat de la Riba, Enric: Ley jurídica de la industria, Penella y Bosch, Barcelona, 1898.
Prat Sabartés, Marc: «Fabricar i comerciar a mitjan segle XIX: els casos dels Muntadas i els Batllori», Recerques, núm. 47-48, Barcelona, 2003-2004.
San Martín, María Luisa: «El proteccionismo catalán en las Cortes esparteristas (1841-1842)», Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, núm. 11, Barcelona, 1967.
Solà, Roser: L'Institut Industrial de Catalunya i l'associacionisme industrial des de 1820 a 1854, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997.
--Joan Vilaregut i Albafull, industrial i progressista (Barcelona 1800-1854), Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2001.
Tatjer, Mercè: «L'eixamplament de l'espai industrial (1875-1897)», Barcelona Quaderns d'Història, núm. 16, 2010.
Termes, Josep: Anarquismo y sindicalismo en España. La Primera Internacional, 1868-1881, Barcelona, Ariel, 1972.
Torras, Jaume: «Fabricants sense fàbrica. Estudi d'una empresa llanera d'Igualada (1726-1765)», Recerques, núm.19, Barcelona, 1987.
--«Redes comerciales y auge del comercio textil en la España del siglo XVIII», a M. Berg (ed.) Mercados y manufacturas en Europa, Crítica, Barcelona, 1995.
Vicens Vives, Jaume: Industrials i polítics del segle XIX, Vicens Vives, Barcelona, 1958.
Zambrana Moral, Patricia: «El archivo Buenaventura Carlos Aribau de la Universidad de Málaga», Butlletí RABL, Reial Acadèmia de Bones Lletres, Barcelona, 2005.
Amenós, Lluïsa; Santi Barjau; Victòria Durà, i Núria Gil Farré: «El pintor Agustí Rigalt Cortiella [Barcelona, 1836-1839] i les arts aplicades», Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, vol. 28, 2004.
Arnabat Mata, Ramon (ed.): La guerra del francès: 200 anys després, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, 2012.
Benavent, Mercè: Llibre de notes de Pere Mártir Rigalt: l'ofici de daurador al segle XVIII, vídeo-conferència del curs «Parlem de Rigalt des de casa», Associació per a l'Estudi del Moble, Museu del Disseny de Barcelona, 17 d'abril de 2020.
Cantieri, Marc: Els Rigalt desconeguts, vídeo-conferència del curs «Parlem de Rigalt des de casa», Associació per a l'Estudi del Moble, Museu del Disseny de Barcelona, 17 d'abril de 2020.
Cañellas, Sílvia: Agustí Rigalt, pintor i projectista: la inspiració historicista en el vitrall, vídeo-conferència del curs «Parlem de Rigalt des de casa», Associació per a l'Estudi del Moble, Museu del Disseny de Barcelona, 18 d'abril de 2020.
Casellas, Raimon: «El dibuixant païsista Lluís Rigalt», conferència pronunciada al Centre Excursionista de Catalunya, l'any 1899.
Durá, Victoria: Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Dibuixos de Lluís Rigalt, Barcelona, 2002.
--Lluís Rigalt i Farriols: puerta de entrada al paisajismo moderno catalán,vídeo-conferència del curs «Parlem de Rigalt des de casa», Associació per a l'Estudi del Moble, Museu del Disseny de Barcelona, 17 d'abril de 2020.
Fontbona, Francesc, i Victoria Durá: «Lluís Rigalt: el silenci del paisatge», a Cent anys de paisatgisme català. Centenari de la mort de Lluís Rigalt, Ramon Martí Alsina i Joaquim Vayreda, Museu d'Art Modern de Catalunya, Barcelona, 1994.
Roig i Galceràn, Francesca: «Els Rigalt a Vilanova i la Geltrú», Butlletí de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, octubre 2021.
Gil Farré, Núria: El taller de vitralls modernista Rigalt, Granell & Cia: 1890-1931, tesi doctoral, Universitat de Barcelona, 2013.
--Antoni i Lluís Rigalt, dos generaciones de vidrieros: entre el modernismo y el art déco, vídeo-conferència del curs «Parlem de Rigalt des de casa», Associació per a l'Estudi del Moble, Museu del Disseny de Barcelona, 18 d'abril de 2020.
Marco, Luis Miguel: «Regreso al Universal. Crónica de un local de copas que fue icono de la modernidad», El Periódico (23.11.2016)
Marfany, Joan-Lluís: «La (re)construcció de la catalanitat», a Nacionalisme espanyol i catalanitat. Cap a una revisió de la Renaixença, Ed. 62, Barcelona, 2017.
Miralpeix, Francesc: «Col·leccionisme i gust artístic de Josep Anton de Cabanyes i Ballester (1797-1852) a través del manuscrit “Catálogo y descripción de algunos cuadros que posee Dn. José Antonio de Cabanyes” (c. 1850)», Nineteenth Century Studies, vol. 15, 2017.
--, i Xavier Solà: L'art barroc a Girona, Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona, març 2011.
Mouratidis, Ioannis: El paisaje catalán del s. XIX. Sublimidad y silencio. Un estudio de la obra Ruïnes del pintor Lluís Rigalt i Farriols, Universitat de Barcelona, 2014.
Piera, Mónica: La ebanistería en el Álbum enciclopédico pintoresco de los industriales de Lluís Rigalt, vídeo-conferència del curs «Parlem de Rigalt des de casa», Associació per a l'Estudi del Moble, Museu del Disseny de Barcelona, 17 d'abril de 2020.
Quílez i Corella, Francesc M.: «Pau Rigalt i el fenomen de la pintura decorativa a la Catalunya de la primera meitat del segle XIX», Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, vol. XIII, 1999.
Rigalt, Pere Màrtir: Tratado de nobleza, 7 volums (manuscrit), Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 1834.
Rosselló Nicolau, Maribel: «Els interiors barcelonins de finals del segle XVIII i començaments del XIX», Locus Amaenus, núm. 9, 2007-2009.
Rosich, Mireia: Ausiàs March i el príncep de Viana, d'Agustí Rigalt, i Carlins, de Ramon Tusquets (fitxa raonada de dos quadres de pintura històrica de la col·lecció del Museu Balaguer)
-- El llegat artístic d'Alexandre de Cabanyes a Vilanova i la Geltrú,
-- La Lucrècia de Campeny o la fortalesa de l'heroina (Revisió de la llegenda de Lucrècia a partir de l'escultura de Damià Campeny).
Sànchez Sauleda, Sebastià: La col·lecció de vint-i-vuit bustos del Parlament de Catalunya, Catàleg del Museu Virtual de l'Art Públic de Barcelona, Barcelona, 2015.
Santos Romo, Irene: La visió de la ruïna en Lluís Rigalt a través dels seus dibuixos i pintures, treball de grau, Universitat de Barcelona, 2015.
Verneda Ribera, Meritxell: L'art gràfic a Barcelona. El llibre il·lustrat 1800-1843, tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, 2012.
Vila-Grau, Joan: «El vitraller modernista Antoni Rigalt i Blanch», memòria llegida en la seva recepció com a acadèmic electe de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 17 de novembre de 1983.
Calderón, Mayte i Alonso: Detrás de tus ojos verdes, Editores del Desastre, Sitges, 2015.
Cánovas Costa, Damián: Testamento (8 de maig de 1933).
Cánovas Rigalt, Leonor: Instància de sol·licitud de treball a l'Instituto Nacional de Previsión (juny de 1939).
--Correspondència amb la seva germana Trini (4 cartes: 4-11.7.1956).
Rodríguez Abengózar, Javier: «La quinta columna en la retaguardia republicana de Cataluña», a Eduardo Higueras i altres (coord.), El pasado que no pasa, Ed. Universidad de Castilla-La Mancha, Cuenca, 2020.
Solé Sabaté, Josep Maria, i Joan Villarroya i Font: L'Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya (actuació i trajectòria dels oficials durant la Guerra civil i el franquisme), Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i Centre d'Història Contemporània de Catalunya, Barcelona, octubre 2021.
Thomàs i Andreu, Joan Maria: «Falangistes i carlins catalans a la 'zona nacional' durant la Guerra Civil (1936-1939)», Recerques, 31, Barcelona, 1995.
Valls Pujol, Esperança: Regest dels documents de l'Arxiu Diocesà de Barcelona relatius als jueus, PPU, Barcelona, 2008.
Arxiu Nacional de Catalunya, Sant Cugat del Vallès.