Un tripartit ecològicament insostenible

Lluís Cànovas Martí / 14.9.2007

[ Vegeu també: Cent dies del segon tripartit (Notes per a un debat televisiu) ]

Un dels molts dubtes que plantejava el mandat del nou tripartit català s'acaba de desvetllar: la pretesa política de sostenibilitat ecològica respecte a la problemàtica del canvi climàtic. Els termes d'aquesta qüestió (que vaig tenir ocasió de plantejar amb motiu dels primers cent dies del govern) queden resolts i posats en relleu en totes les seves contradiccions a la llum d'una comunicació de l'Observatori de la Crisi Energètica i les Alternatives de Societat (Observatori CEAS) que, amb data d'avui mateix, recull una denúncia de Greenpeace, Ecologistes en Acció i Eurosolar (les entitats promotores del Manifest per una nova cultura de l'energia) en contra de la política energètica que el govern català està duent a terme.

Del dit al fet: mentides, sotmetiments i aparences

Efectivament, els fets venen a demostrar que la política esmerçada pel govern Montilla respecte a la problemàtica medioambiental és un mer engany i que, com la de tots els governs de la Generalitat que l'han precedit, segueix sotmesa als lobbies del sector. Així ho posa de manifest el fet que aquest darrer mes d'agost (curiosament, en plena crisi de la gran apagada de llum a Barcelona) acaben de ser aprovades les «declaracions d'impacte ambiental» per als projectes de construcció de les centrals tèrmiques de cicle combinat Port de Barcelona (800 MW, promoguda per Gas Natural) i Besòs 5-Sant Adrià (800 MW, iniciativa d'Endesa). Res no podran aportar aquestes noves dues centrals a la solució de futures crisis de subministrament elèctric com la viscuda aquest estiu (originada al nivell de la xarxa de distribució), però no hi ha cap dubte que, en una situació de desgavell com la que es produí, la seva aprovació ha estat la moneda de canvi gràcies a la qual el govern català i el consistori municipal de Barcelona pogueren treure pit davant la ciutadania i donar l'aparença pública d'autoritat que s'imposa als odiats interessos de les elèctriques, per tal d'obligar al pagament d'indemnitzacions als usuaris.

Ambdós projectes de centrals, Port de Barcelona i Besòs 5-Sant Adrià, contradiuen els objectius del Pla de l'energia a Catalunya 2006÷2015 (PEC) i els compromisos electorals adquirits pels partits del govern respecte a la lluita per la reducció dels gasos d'efecte hivernacle. Les promeses que en aquest sentit varen fer fa deu mesos mostren ara allò que mai no han deixat de ser: simples «cabòries» electoralistes adreçades a tranquil·litzar l'opinió pública en un moment de la campanya que l'atzar va fer coincidir amb el gran salt de la problemàtica del canvi climàtic als mitjans de comunicació. En cap moment, els partits que les preconitzaren se les prengueren seriosament, confrontant, com hagués calgut, el compromís adquirit amb la voluntat i les possibilitats reals de dur-lo a terme. Teòricament, la sensibilitat ecologista del nou govern de Catalunya havia de quedar garantida per la participació d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), aquells que aleshores es reivindicaven ecologistes «de debò» en uns eslògans que ni enganyaven ningú que seguís de prop la política catalana, ni molestaven tampoc el tradicional votant de les esquerres, sovint poc implicat en la defensa del medi ambient perquè considera que es tracta d'un afer secundari respecte als avenços socials. Les propostes ecologistes de les forces del tripartit, incluïdes les d'ICV, esdevenien així allò que sempre han sigut: una simple qüestió d'imatge.

La traslació d'aquesta imatge a l'ordre institucional va donar lloc al naixement de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, que amb una dotació pressupostària d'un milió d'euros passà a formar part del Departament de Medi Ambient i Habitatge que dirigeix el conseller ecosocialista Francesc Baltasar. A la llum d'aquests primers resultats, es pot dir que, lluny de servir a la sostenibilitat ecològica del país, de moment aquest organisme esdevé una simple coartada per una política de medi ambient incongruent i irresponsable.

La Catalunya del cicle combinat

A banda de les dues noves centrals aprovades, a Catalunya funcionen a l'actualitat cinc altres centrals de cicle combinat: Tarragona Endesa (411,35 MW, d'Endesa), Tarragona Power (423,69 MW, de BASF/Iberdrola), Besòs 3 (419,32 MW, d'Endesa), Besòs 4 (399,70 MW, de Gas Natural) i Plana del Vent (de 800 MW, de Gas Natural). N'hi ha tres més en tràmits administratius que es troben en la fase de presentació de la memòria-resum: un projecte d'instal·lació a Riba-roja d'Ebre (800 MW, promogut per Iberdrola) i uns altres dos a Foix-Cubelles i Bescanó (de 800 i 400 MW respectivament, promoguts per Endesa). De moment, els cinc grups de cicle combinat en marxa representen una potència tèrmica total instal·lada de 2.454,06 Megawats, que amb els assenyalats cinc projectes en les diverses fases de tramitació assolirien els 6.000 Megawats.

Les conseqüències medioambientals

Les entitats ecologistes autores de la denúncia ponderen que l'aposta en favor de les energies fòssils que aquests projectes comporten implica el desinterès governamental per l'aprofitament del potencial de recursos solars i eòlics de Catalunya; que la superació del topall dels 3.579,3 Megawats de potència en cicles combinats (fixat en el PEC en base a criteris d'estalvi, eficiència i promoció de les energies renovables: els tres paràmetres de referència en la nova cultura energètica) fa inviable l'assoliment dels límits del 15% d'increment de les emissions contaminants compromeses en el Protocol de Kioto; que els futurs incompliments resultants d'aquest fet vindran a sumar-se als endarreriments ja crònics en el compliment d'aquest protocol, els quals, pel que fa a Catalunya, registren ja un escenari d'increments acumulatiu xifrat entre el 92,7 i el 101,7%; que l'entrada en Servei de les centrals Port de Barcelona i Besòs 5-Sant Adrià repercutirà negativament en la qualitat de l'aire a l'àrea metropolitana de Barcelona, on periòdicament ja se superen el llindars de partícules en suspensió, ozó i òxids de nitrògen establerts com a màxims a la Unió Europea.

[ Vegeu també: Cent dies del segon tripartit (Notes per a un debat televisiu) ]

Lluís Cànovas Martí, «Un tripartit ecològicament insostenible»Escrit de la Carpeta de seguiment temàtic de l'autor