Pierre Boulez i Le marteau sans maître en la composició serialitzada de la nova música
L.C.M., 30.1.2024. Aproximació lliure a un text de J.M. García Laborda (1a part)
L'avantguarda musical cercà des dels anys cinquanta del segle XX una nova relació text-música en el llenguatge de les seves composicions, que foren sotmeses a la descomposició i a l'anàlisi dels seus components en els naixents laboratoris electroacústics. Els autors seguien les passes iniciades als anys vint pel nou llenguatge literari aportat per la poesia futurista i dadaista de Schwitters, les tècniques de fusió multilingües i de descomposició semàntica de Joyce, la discontinuïtat narrativa de les novel·les de Proust... Segons el musicòleg José María García Laborda, La música moderna y contemporánea a través de los escritos de sus protagonistas (Doble J, Aracena, 2009), el propi llenguatge musical experimentà canvis substancials que cristal·litzaren en l'experimentació fonètica i lingüística que havia encetat tres dècades abans la literatura. La nova música s'obrí a possibilitats fonètiques, gestuals, tímbriques, espacials... fins el moment desconegudes, i donaren lloc a la pèrdua d'intel·ligibilitat dels components retòrics i estructurals que en el passat havien fonamentat el seu missatge de comunicació verbal. En la nova situació, s'obria una porta a la creació i la música deixava de ser un llenguatge relatiu, per obrir-se a un camp d'experimentació sonora inèdit on es tractava de potenciar el so de la paraula més enllà del seu sentit, a la recerca d'una nova sensibilitat espacial i gestual.
Le marteau sans maître, obra surrealista del poeta René Char, fou utilitzada pel francès Pierre Boulez en el primer experiment d'aquesta naturalesa. Composició per a contralt (sovint substituïda per una mezzosoprano) i sis instruments (flauta, percussió, vibràfon, xilòfon, guitarra i viola), agrupa les paraules seguint un ordre gairebé serial –respectuós amb l'ordre sintàctic dels versos de Char– que ofereix una certa afinitat semàntica o fonètica, per bé que sense sentit aparent. L'obra consta de nou moviments, agrupats en tres parts: «Abans de l'artesanat furiós», «L'artesanat furiós» i «Després de l'artesanat furiós». La fragmentació i la discontinuïtat tímbrica dels diversos components musicals mantenen el mateix procés de descontextualització que reflexe el text del poema, alhora que el tractament de la veu en formacions sil·làbiques i tècniques melismàtiques –recitades i amb boca tancada– aporta una variabilitat que manté el contingut surrealista del poema original.
L'estrena de Le marteau sans maître va tenir lloc a Baden-Baden el 18 de juny de 1955 per l'Orquestra Simfònica de la SWR de Colònia, dirigida per Hans Rosbauden en el 29è Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània.